El 7 d'octubre celebrem la XXV Assemblea a Molins de Rei on l'entitat municipalista reclama una millora del finançament dels ens locals per afrontar l'augment de despeses que assumeix el món local. Sota el títol 'Legislem per avançar' iniciem tres tallers legislatius per abordar tres regulacions cabadals pel municipalisme: una nova llei de contractes del sector públic català, una nova llei de governs i finances locals, i un Estatut de l'electe local. Presentem l'Altes del Món Rural 2022, realitzat conjuntament amb l'Associació d'Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA) i l'Associació de Micropobles de Catalunya (MdC), i presentem el document estratègic de l'Agenda Rural de Catalunya. També lliurem la 2a edició dels premis 'Projecte Arrelament' a quatre inciatives per combatre el despoblament rural. A nivell de Central de Compres posem en marxa nous acords marc en matèria de planificació territorial, planejament urbanístic i gestió de subvencions, juntament amb nou acord marc d'asfaltatge.

Durant el 2021 l'ACM celebra els 40 anys de l'entitat municipalista a Vic (ciutat on va nèixer), lliurant els primers premis ACM i reconeixent el paper del municipalisme català durant quatre dècades. També posa en marxa la nova Fundació Municpialista d'Impuls Territorial (FMIT) per donar assessorament i servei en matèria de sostenibilitat i desenvolupament territorial als municipis. També activa tres noves oficines prestadores de serveis, centrades en donar suport i assessorament en la gestió dels Fons Next Generation, qüestions de contractació pública local, i hisendes locals. L'entitat impulsar iniciatives per ajudar a la implementació dels plans d'integritat al món local editant la primera Guia i contribuïm a la redacció i lideratge de l'Agenda Rural de Catalunya. També otorguem els primers premis 'Arrelament al territori' per impulsar iniciatives pioneres per combatre el despoblament rural. A nivell de Central de Compres, es posen en marxa nous acords marc d'auditoria pública, sistema de videoactes i uniformitat policial.

L'any 2020 va estar marcat per la pandèmia de la Covid-19 que va marcar la gestió dels pobles i ciutats i també l'activitat de l'ACM, com a prestadora de serveis als ens locals. El 14 de febrer es va celebrar la XXII Assemblea de l'ACM al Recinte modernista Sant Pau de Barcelona, on l'entitat municipalista va aprovar el mandat 2020-2024, un full de ruta marcat per una aposta per la prestació de nous serveis als associats, la projecció del municipalisme, la formació i dignificació de l'electe local o el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible marcats per les Nacions Unides. Durant la Covid, l'ACM va potenciar la formació a distància, va posar a disposició dels ens locals un ampli catàleg de material de protecció i higiene contra la pandèmia i va liderar un decàleg de mesures per fomentar la reactivació socioeconomica dels municipis. El 14 de desembre es va fer, en format telemàtic, la XXIII Assemblea de l'ACM on es va fer balanç del suport, assessorament i atenció als ens locals durant la gestió de la Covid-19 i es va anunciar la posada en marxa d'una nova fundació d'impuls territoral i nous òrgans de suport en contractació i hisenda públiques.

L’alcalde de Deltebre, Lluís Soler, va ser escollit nou president de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) en substitució de David Saldoni, en la XXI Assemblea que l’entitat municipalista ha celebrat aquest divendres a Girona. Soler va ser escollit president i proclamat amb el 95% dels vots a favor. Substituïnt al secretari general Albert Batalla, el Comitè Executiu de l’ACM es va reunir per escollir a Joana Ortega com a nova secretària general de l'entitat. Més de 700 alcaldes i alcaldesses es van manifestar en l'acte de rebuig contra la sentència del Tribunal Suprem que condemnava als representants institucionals i de la societat civil per haver organitzat el referèndum de l'1 d'octubre de 2017. A nivell local es van aprovar més de 800 mocions condemnant la sentència.

L'alcalde de Sallent (Bages), David Saldoni, fou escollit nou president de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques. Saldoni va ser proclamat president, amb el 96,4% dels vots a favor, en substitució de Miquel Buch, en l'assemblea que l'entitat municipalista ha celebrat aquest dissabte a Cardona. La de Saldoni era l'única candidatura que es va presentar a la presidència per agafar el relleu de Miquel Buch, que ha encapçalat l'ACM des de l'octubre de 2011 fins al gener de 2018. L'alcalde de La Seu d'Urgell, Albert Batalla, va ser també escollit nou secretari general de l'ACM. Substitueix a Marc Pifarré, que després de set anys a l'entitat municipalista, inicia nous projectes professionals.

Més de 700 alcaldes i alcaldesses es van unir a mitjans de setembre per reivindicar la democràcia, en un acte multitudinari al Pati de Carruatges del Palau de la Generalitat, en una mostra de suport al referèncum de l’1 d’octubre per decidir el futur de Catalunya. L'1 de juliol més de 500 alcaldes i alcaldesses van mostrar al Paranimf de la Universitat de Barcelona (UB) el compromís del món local per tirar endavant i celebrar el referèndum. Cap a finals d'any, hi va haver un clam contra l'aplicació del 155 i a favor dels presos i exiliats polítics catalans. Més de 200 alcaldes i alcaldesses van denunciar a Brusel·les davant les institucions europees la situació política i repressiva que es vivia a Catalunya, en un viatge impulsat per l’ACM i l’AM. Durant aquest any l'ACM també va reclamar al Govern espanyol que els ajuntaments poguessin reinvertir el superávit generat per a inversions, va participar en un acte per acollir refugiats en suport a la campanya Casa Nostra, Casa Vostra, i va consensuar amb el Govern català i les diputacions un conveni per fer front comú en la lluita contra la pobresa energética. El 15 de juny a Tavèrnoles, l'ACM va impulsar la celebració de la 1a Convenció del Petit Municipi amb la voluntat de frenar el despoblament al món rurual i simplificar tràmits de lleis per als petits i mitjans ajuntaments.

Durant el 2016, l'ACM va complir 35 anys d'història al servei del món local, en la 18a Assemblea que es va celebrar el 8 d’octubre a Cornellà de Llobregat, amb la participació del president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Al llarg de l'any, l'ACM va impulsar la Convenció Municipalista amb l'objectiu de definir els futurs ajuntaments catalans. Per això, es van fer sis debats sectorials per definir com volem que sigui el món local del futur amb la participació d'electes d'arreu de Catalunya. També es va fer un front comú de suport als ajuntaments investigats per l'Audiència Nacional per haver aprovat una moció de suport a la resolució independentista del Parlament de Catalunya i es va mantenir el suport explícit als investigats per haver organitzat la consulta del 9N de 2014. A nivell formatiu, s’inicia el primer Postgrau en contractació administrativa i gestió dels serves públics dels ens locals i es publica la primera guia de xarxes socials específica per a càrrecs electes i ens locals. La Central de Compres del món local afegeix un nou servei amb la possibilitat d'adquirir o llogar equips informàtics que responguin a les necessitats dels ens locals.

El Fòrum Comarcal de l'ACM publica el llibre '25 anys dels Consells comarcals i del Conselh Generau d'Aran', repassant la feina feta i reivindicant-la com a òrgans de cohesió territorial. Mentrestant, el món local té el repte d'adaptar-se i aplicar la Llei de transparència. Per això, les entitats municipalistes signen un conveni amb el Govern de la Generalitat per fomentar el seu desplegament i dotar els 948 municipis catalans d'eines per estructurar portals a l'abast de la ciutadania. L'AMI i l'ACM inicien una campanya per potenciar la sobirania fiscal. Lleida acull el 15 d'octubre la 17a Assemblea de l'ACM que serveix per reelegir Miquel Buch com a president de l'entitat. El 19 de novembre es fa una assemblea del Fòrum de Joves Electes que suposa un relleu a la presidència. David Font deixa el càrrec després de quatre anys i el substitueix Ferrran Estruch, alcalde de Cardona. Mentrestant, el Fòrum Comarcal reunit en assemblea decideix que Jordi Xargay, continuï presidint l'òrgan de representació comarcal. Al mateix temps s'inicia la campanya per derogar la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local (LRSAL) obtenint el compromís de tots els partits amb representació parlamentària, excepte el PP i C's.

El 14 d'octubre es va viure un acte històric al Palau de la Generalitat. Més de 800 alcaldes i alcaldesses de Catalunya van creuar la Plaça Sant Jaume des de l'Ajuntament de Barcelona per visualitzar el suport al president de la Generalitat, Artur Mas, i al seu executiu en l'organització d'una consulta popular el 9 de novembre de 2014. L'acte va mostrar la força del món local i el compromís amb el futur de Catalunya. El 14 de març es van presentar les mocions d'ajuntaments catalans de rebuig a la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local (LRSAL) que es van enviar al Tribunal Constitucional. A nivell estatal, es va aconseguir el suport de mocions de més de 2.000 ajuntaments. El 14 de juny els recursos es van portar al Tribunal Constitucional a Madrid. L'ACM i l'FMC acorden amb els sindicats UGT i CCOO el primer acord comú per establir les condicions laborals dels empleats públics de municipis de menys de 20.000 habitants.

El 2013 és un any marcat per la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local (LRSAL) que aprova el Govern de l'estat espanyol. L'ACM, des d'un bon inici, es posiciona en contra d'aquesta normativa per considerar que és una retallada de serveis als ciutadans. A finals d'any l'ACM va liderar, juntament amb l'FMC, una campanya en contra de la LRSAL. Es van proposar mocions de rebuig als ens locals catalans i es va arribar a interposar un recurs al Tribunal Constitucional que va comptar amb el suport de mocions més de 2.000 ajuntaments de l'estat espanyol. Mentrestant, l'edifici de la Pedrera acull al mes de febrer la quinzena Assemblea de l'ACM, que enceta el procés per definir el futur municipalisme català. L'ACM també consolida la seva aposta com a Central de Compres del món local. A l'octubre adjudica l'acord marc per la compra agregada de vehicles policials i de serveis generals per als municipis. Paral·lelamlent, l'ACM posa en marxa la primera aplicació per a mòbils destinada específicament per al món local i sobre el municipalisme. A nivell formatiu, es posa en marxa el primer Postgrau de Gestió pública dels Serveis Socials.

La consolidació de l 'ACM com a principal entitat municipalista de Catalunya s'exemplifica aquest any amb l'adhesió del Consell comarcal del Baix Llobregat. Una adhesió que suposa tenir tots els 41 consells comarcals catalans com a socis de l'ACM. A nivell municipal, l'entitat arriba a superar els 900 municipis adherits. A més, es fa un pas decisiu cap a la transparència de l'entitat amb la presentació d'un codi de bon govern que regirà l'entitat municipalista. Es presenta en el Comitè Executiu celebrat a Vilanova i la Geltrú i també suposa posar en pràctica un protocol d'actuació en matèria de contractació basat en en la llei de contractes del servei públic. Igualada acull el 10 de febrer una assemblea del Fòrum de Joves Electes, que serveix per escollir nou president. A partir de llavors ho és l'alcalde de Gironella, David Font. Jordi Xargay és reelegit president del Fòrum Comarcal de l'ACM en l'assemblea de l'òrgan, celebrada l'1 de febrer a Girona. A nivell de Central de Compres, a finals del 2012 es treu a licitació pública el subministrament de gas natural, que se suma al de subministrament elèctric. Per primera vegada s'adjudica a través d'una subhasta electrònica.

L'1 d'octubre de 2011 se celebra la 14a Assemblea de l'ACM al CaixaFòrum de Barcelona, on s’elegeix Miquel Buch, alcalde de Premià de Mar, com a nou president de l’ACM en substitució de Salvador Esteve. A finals del mes d'octubre (27 octubre) es constitueix el Consell de Governs Locals de Catalunya com a òrgan de respresentació dels municipis a les institucions de la Generalitat. Aquest organisme, previst per l’Estatut i que no suposa cap cost econòmic, compartirà amb el Govern la gestió i decisions del món local. S'acorda que la presidència sigui rotatòria entre els presidents de l'FMC i l’ACM. El Consell Nacional de l'ACM, celebrat el 16 d'abril a Tortosa, commemora el 30è aniversari de la creació de l'ACM i Marc Pifarré és nomenat secretari general de l’ACM el 28 d'octubre. L'11 d'abril es commemora el 32è aniversari dels ajuntaments democràtics en el marc del Dia del Municipi, on es fa un reconeixement als càrrecs electes que des del 1979 (primeres eleccions democràtiques) exerceixen el càrrec.

S'aprova la creació del Consell de Governs Locals de Catalunya, nou òrgan de representació municipal, integrat per l'ACM i l'FMC. Després del servei d'assegurances, prevenció de riscos i plans de pensions, l'ACM enceta el camí cap a la Central de Compres del món local amb la primera licitació de subministrament elèctric per a entitats municipals. A través del CCDL (Consorci Català per al Desenvolupament Local) s'adjudica l'acord marc per facilitar la contractació centralitzada de subministrament d'energia elèctrica als ens locals a millors preus i amb estalvi de procediments. A l'acord s'hi adhereixen la meitat dels ens locals catalans, que veuen reduïda la factura elèctrica. El 12 de juliol el Consell Nacional de l'ACM aprova la ponència "El municipi: 30 anys de dignitat". L'ACM estrena nova imatge corporativa, nova web i renovació de les instal·lacions. El 22 de gener s'inaugura la primera edició de les Matinals Prat de la Riba, un seminari d'actualització que apropa la realitat als electes locals mitjançant conferències i tallers pràctics. A nivell formatiu, també es posa en marxa la primera edició del Postgrau en Lideratge i Governança Local destinat a càrrecs electes joves.

El 2009 va ser l'any de celebració dels 30 anys d’ajuntaments democràtics amb actes a Barcelona, Tarragona i Mollerussa. El Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona va acollir el 16 d'abril l'acte més rellevant. El 14 d’abril es crea la Càtedra Enric Prat de la Riba d’Estudis Jurídics Locals amb l'objectiu de promoure l’actualització formativa de tots aquells àmbits del sector públic local. També es posa en marxa la Fundació per a la Prevenció de Riscos Laborals (Risclab), un servei de prevenció destinat als ens locals per aplicar totes les normes relatives a la prevenció i els riscos laborals. El 15 de maig l'ACM, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Girona i l'Institut Català de les Dones, va organitzar el 1r Congrés Dona i Municipi, amb la presència d'unes 150 alcaldesses, regidores i personal de l'administració local. L'objectiu era compartir experiències i reflexions sobre la dona electa local. El 30 d'octubre es posa en marxa el Màster en Govern Local, després de 10 edicions com a Postgrau. Es tractava d'una oferta formativa pionera a l'Estat espanyol en quant a formació d'electes.

En un acte unitari la Comissió Municipalista, constituïda per l'ACM i l'FMC, va reivindicar el 10 de setembre al Palau de la Generalitat un nou model de finançament pels municipis. Més de 250 alcaldes i alcaldesses de Catalunya van participar en l'acte per donar suport al Govern de la Generalitat en la seva negociació amb Madrid. El 21 de febrer s’elegeix Jordi Xargay, president del Consell Comarcal del Pla de l'Estany, com a nou president del Fòrum Comarcal en substitució de Gonçal Serrate, expresident del Consell Comarcal del Segrià. Mentrestant, Miquel Buch presideix el Fòrum de Joves Regidors. Es funda el Consorci Català pel Desenvolupament Local, entitat orientada a dinamitzar socialment i econòmicament els territoris de Catalunya. El 8 de maig la Diputació de Barcelona decideix adherir-se a l'ACM, de manera que l'entitat municipalista per primera vegada compta amb les 4 diputacions com a sòcies. D'altra banda, l'ACM impulsa, juntament amb CCOO i UGT, un pla de pensions per als treballadors de l'administració loca

El 29 setembre se celebra la tretzena Assemblea a la Torre Agbar de Barcelona, on s’elegeix Salvador Esteve, alcalde de Martorell, com a nou president de l’ACM, substituint en el càrrec a Joan Maria Roig que ho havia estat des del 2001.

Es signa un acord per crear la Comissió Municipalista de Catalunya i acostar posicions entre l’ACM i la Federació de Municipis de Catalunya. L’òrgan ha de servir per afavorir la unitat dels ens locals catalans. El primer acord que es pren és establir el 19 d’abril com a “Dia del municipi”.

Joan Maria Roig compareix davant la Comissió d’Entitats Locals del Senat per demanar més recursos per als ens locals. Es commemoren els 25 anys d’ajuntaments democràtics. Es crea el Consell de Petits Municipis per buscar noves fórmules per aconseguir un millor finançament per als ens locals. Gonçal Serrate és escollit president del Fòrum Comarcal.

Se celebren els 15 anys dels consells comarcals. David Saldoni és escollit president del Fòrum de Joves Regidors.

Joan Maria Roig és reelegit president de l’ACM el 27 de setembre en la dotzena Assemblea, celebrada a Bellaterra. Es tracten tres grans eixos: l’organització territorial, les garanties socials i econòmiques dels electes locals, i un tercer sota el títol “Els petits municipis, els principals reptes”. L’ACM presenta “La proposta catalana de finançament local”, que recull els interessos dels ens locals catalans i un seguit de reivindicacions relacionades amb la inestabilitat econòmica que han patit els ajuntaments durant tot el període democràtic. El Consell Nacional de Salt aprova una ponència sota el títol “El petit municipi” per anar més enllà en les reclamacions per impulsar-los i aconseguir que funcionessin autònomament. El 3 de desembre es lliura la Creu de Sant Jordi a l’ACM.

El 3 de febrer se celebra la Cimera del Petit Municipi a Bellaterra. Però, l'acte estrella va ser el 16 de juny a Tarragona amb la celebració del segon Congrés de Municipis de Catalunya, tot i que les ponències van ser realitzades a set municipis catalans: Amposta, Girona, Lleida, la Seu d'Urgell, Sitges, Vic i Tarragona. Un acte celebrat al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona (mateix espai on s'havia celebrat el primer Congrés el 1933) va cloure aquest pelegrinatge per diferents municipis, el 10 de novembre d'aquell mateix any. A l’onzena Assemblea de l’ACM, celebrada l’1 de setembre a Bellaterra, Joan Maria Roig, alcalde d’Amposta, és escollit president de l’Associació. Durant el 2001 es commemora el vintè aniversari i l’ACM es reafirma com la primera força municipal de Catalunya amb més de 900 ens locals associats.

L'any 2000 l'ACM va crear l'Aula d'Alts Estudis d'Electes, en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona. L'Aula pretenia potenciar el lideratge dels càrrecs electes a les administracions locals catalanes a través d'un programa de formació molt concret i pioner a l'Estat espanyol. L'èxit de l'Aula va permetre que, a més de Barcelona, es fessin cursos a Tarragona i Lleida. Al mes d’abril, el president de la Generalitat, Jordi Pujol, va inaugurar les noves instal·lacions de l’ACM al carrer València, 231, de Barcelona.

La desena Assemblea se celebra el 27 de novembre a Barcelona sota el lema “El municipalisme del segle XXI”. Es defineixen nous reptes de futur, com la integració de les xarxes telemàtiques, la revisió d’hisendes local, la participació ciutadana o la protecció del medi ambient. L’alcaldessa de Santa Cristina d’Aro, Pilar Blasco, és escollida presidenta de l’ACM. Es commemoren els 20 anys d’ajuntaments democràtics a Torredembarra.

L’ACM celebra el quinzè aniversari al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat el 28 d’abril. L’Associació presenta al Govern de la Generalitat la Proposta d’acord local, un document que tracta sobre el model d’organització territorial, la reforma del model de finançament, el nivell competencial o la reforma de la llei electoral. Es crea el Fòrum de Joves Regidors amb l’objectiu d’aplegar els càrrecs electes de menys de 35 anys. El primer president n’és Joan Maria Diu. Es posa en marxa la primera pàgina web de l’ACM (24 de març).

En la novena Assemblea, celebrada el 20 de juliol a Bellaterra, Josep Grau, alcalde de Mollerussa, és elegit president de l’ACM. Pere Macias havia estat escollit conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Grau aposta per un municipalisme fort i respectuós amb les competències de la Generalitat. El nou president va iniciar el mandat amb una trobada al Ripollès amb tots els alcaldes dels municipis adherits per tractar les principals qüestions que afectaven els ens locals. Ramon Vall va ser elegit nou president del Fòrum Comarcal.

La renúncia de Juli Sanclimens va portar que el 12 de juny de 1995 el Comitè Executiu de l'ACM nomenés Pere Macias, alcalde d'Olot i president de la Diputació de Girona, president provisional. La vuitena Assemblea té lloc els dies 22 i 23 de setembre a Ripoll (Ripollès) amb el lema “La majoria dels ajuntaments” va servir per ratificar-lo. Hi participen prop de 500 municipis i 34 consells comarcals. El Fòrum Comarcal de l'ACM ja aplegava 34 dels 41 consells comarcals i, per això, es va afegir el terme “comarques” a l’ACM, que passa a dir-se Associació Catalana de Municipis i Comarques.

L'any 1993 es crea el Fòrum Comarcal de l'ACM, com a òrgan que agrupa els consells comarcals de Catalunya. El president del Fòrum Comarcal és membre del Comitè Executiu. La primera presidenta va ser Isabel Brussosa.

El 26 de gener a Barcelona se celebra la sisena Assemblea. Un cop consolidada l’entitat, es marquen nous reptes com la millora de les polítiques mediambientals amb la necessitat d’una major dotació econòmica, i es manifesta la preocupació per la lentitud amb què els consells comarcals van assumint les noves competències. S’aproven els nous estatuts de l’ACM per afrontar el nou context. La setena Assemblea se celebra el 26 d’octubre al Palau de la Diputació de Tarragona. Juli Sanclimens és reelegit president de l’Associació. S’aproven dues resolucions sobre l’ordre públic i les juntes locals en matèria de seguretat, i la revisió del finançament de les hisendes locals respecte als petits municipis. Sota el nom de Directori, s’imprimeix la base de dades d’ajuntaments i ens públics

La cinquena Assemblea se celebra a Lleida el 17 d’octubre amb la presència de més de 400 municipis. El debat se centra en el paper de les comarques després de l’aprovació de la Llei d’organització comarcal de Catalunya, que permetia la creació dels consells comarcals. Es modifiquen els estatuts de l’ACM per atorgar a les comarques major rellevància com a òrgans polítics i gestors. Juli Sanclimens, alcalde de Manresa, és elegit nou president de l’ACM i Aldo d’Ambrosio n’és nomenat secretari general. Aquest últim va ser substituït un any després per Marcel Riera.

El 8 de març a Barcelona se celebra el Congrés per a la Defensa del Petit Municipi, que va aconseguir reforçar la política en favor del petit municipi. S’aprova un manifest que demana els mateixos drets per a tots els ciutadans, “a un nivell equivalent i suficient de serveis, amb independència de la grandària del municipi en què visquin”. També es demana al Parlament una proposició de llei per assegurar el finançament de la hisenda local mitjançant recursos dels pressupostos generals de l’Estat.

La quarta Assemblea se celebra a Tàrrega (Urgell) el 15 de juny de 1985, amb el lema “Rellançar l’ACM per enfortir els ajuntaments”. Josep Azuara, alcalde del Masnou, és ratificat en el càrrec de president de l’ACM, després d’exercir-lo de forma provisional a causa d’incompatibilitats d’Arcadi Calzada amb la presidència. S’inaugura la nova seu de l’ACM a la Rambla de Catalunya, número 15, de Barcelona.

El 5 de novembre de 1983 es va fer la 3a Assemblea de l'ACM a Igualada que obria el camí cap a la consolidació de l'entitat municipalista. Va servir també per visualitzar el suport institucional a l'Associació gràcies a la presència del president del Parlament de Catalunya, Heribert Barrera, i del president de l'Associació de Municipis Bascos (Euskadiko Udaleen Elkartea), Iñaki Oregui. L'alcalde d'Olot, Arcadi Calzada, esdevé el nou president de l'ACM, substituint a Montañà. En aquell any la principal preocupació era la futura aprovació de la Llei de bases de règim local i la Llei de finançament de les hisendes públiques. Segons el mateix Calzada, "no hi haurà autonomia municipal si no hi ha competències ben dotades econòmicament".

El 27 de novembre se celebra la segona Assemblea a Matadepera (Vallès Occidental), on Montañà és reelegit. El lema “Un municipi, un vot” presideix la segona reunió i, a partir de llavors, es converteix en un principi bàsic de la política de l’ACM. Tots els municipis tenen els mateixos drets i deures independentment de la seva demografia, pressupost, situació geogràfica o mida. Així, a l'Assemblea es va ratificar la voluntat de defensar tots els municipis a través dels diversos serveis i ajuts, així com la superació de la divisió territorial del país en províncies i apostar per la vertebració natural del territori en comarques amb una clara vocació nacional. En aquests primers anys la principal dificultat era vertebrar una associació a nivell tècnic amb pocs recursos. En els tres primers anys hi va haver 300 ajuntaments adherits, cosa que va permetre posar-la en marxa plenament.

L’ACM es constitueix el 3 d'octubre de 1981 a la Sala de la Columna de l'Ajuntament de Vic en una assemblea integrada per 104 alcaldes catalans. Ramon Montañà, alcalde de Vic, n’és nomenat president i el Comitè Executiu nomena Jacint Mateu secretari general. La iniciativa sorgeix d’un grup d’alcaldes catalans amb la voluntat de crear un espai de trobada per als ajuntaments, sense distincions ideològiques, on gestionar polítiques col·lectives. D'aquesta iniciativa es va desmarcar la representació del PSC-PSOE que volien condicionar la nova associació a la seva vinculació i dependència a la Federación Española de Municipios y Províncias. Condició refusada pels alcaldes de CiU i ERC, que també van refusar la pretensió dels socialistes per premiar les ciutats més poblades, dotant-les de més poder de decisió. Per aquest motiu, l'ACM va néixer amb la característica de ser un entitat per posar l'accent en la "promoció i defensa de la cultura catalana en la vida municipal" i amb la característica "un municipi, un vot", lema que ha esdevingut la base ideològica de l'Associació.